| Cada dia m'instaλava al pati del coλegi, en el petit banc d'aλumini.
Al meu costat, l'iλús caλígraf dibuixava lletres vermelles sobre un fons pàλid.
A la primera aλusió, em contà sense embuts la seva aventura. Es deia Aquiλes, un nom ben ridícul per a un jove inteλectual amb aλopècia. La seva estimada es deia Marceλa i era una jove d'una eλegància extraordinària, i una eλocució exceλent.
De nit, mentre ella dormia tranquiλament, ell la mirava amb tendresa.
Ella iλuminava la seva vida amb les seves rialles i la seva aλegria.
Ja no sentia cap necessitat de rebeλar-se contra res ni ningú, i les peλícules i les noveλes els ajudaven a paλiar l'avorriment dels dies passats tancats al celler de Brusseλes. Cada dia m'instal·lava al pati del col·legi, en el petit banc d'alumini.
Al meu costat, l'il·lús cal·lígraf dibuixava lletres vermelles sobre un fons pàl·lid.
A la primera al·lusió, em contà sense embuts la seva aventura. Es deia Aquil·les, un nom ben ridícul per a un jove intel·lectual amb alopècia. La seva estimada es deia Marcel·la i era una jove d'una elegància extraordinària, i una elocució excel·lent.
De nit, mentre ella dormia tranquil·lament, ell la mirava amb tendresa.
Ella il·luminava la seva vida amb les seves rialles i la seva alegria.
Ja no sentia cap necessitat de rebel·lar-se contra res ni ningú, i les pel·lícules i les novel·les els ajudaven a pal·liar l'avorriment dels dies passats tancats al celler de Brussel·les. |