les vocals o/u àtones

La coincidència de so de la o i de la u àtones també origina dubtes que es poden resoldre si se segueixen les regles següents:

1 a l'última síl·laba de la paraula.

els substantius masculins que acabin en [u] normalment s-escriuen amb -o:

  • exemples: gerro, toro suro carro
  • excepcions: museu correu tribu

els noms i adjectius que fan el plural en [us] normalment s-escriuen amb -os final:

 

exemples: excepcions:
abús -> abusos museu -> museus
gras -> grassos actiu -> actius
bosc -> boscos motiu -> motius
feliç -> feliços europeu -> europeus
anís -> anissos  

2 a l'interior de la paraula.

Notem que la lletra que cal escriure ve indicada per la pronunciació d'un altre mot de la mateixa família (raons etimològiques).

s'escriu o derivat de: s'escriu u derivat de:
foscor fosc duresa dur
novè nou llunyà lluny
pomera poma gruixut gruix
boirós boira fuster fusta

EXCEPCIONS:
s'escriu o malgrat:
collir, sortir, volgués, pogués... cull, surt, vulgui, pugui...