|
| Agafar el rave per les fulles. | Agafar o entendre una cosa pel cantó més maliciós. |
| Aixecar la camisa | enganyar, ensarronar, rifar-se d'algú. |
| Això són figues d’un altre paner | Això és una altra cosa, això és molt diferent del que pensàvem o del que dèieu. |
| Altra feina hi ha! | Expressió per a mostrar manca d'interès en alguna cosa. |
| Amb les cames al cul | Corrent. |
| Amb tots els ets i uts. | Amb tots els detalls. |
| Anar a escampar la boira. | Anar-se'n d'un lloc amb el propòsit d'esbargir-se o tret per algú a qui hom fa nosa. |
| Anar a estiracabells. | Disputar fortament per una cosa, o ser una cosa, objecte de fortes disputes. |
| Anar a fira. | Esperar un infant. |
| Anar amb una sabata i una espardenya. | Anar de qualsevol manera, descuidat. Amb mitjans insuficients. |
| Anar com l'anell al dit | Just i exacte per al que hom necessitava. |
| Anar de bòlit. | Actuar precipitadament sense saber ben bé què cal fer, surti el que surti, a causa d'estar desorientat, de tenir moltes ocupacions. |
| Anar-li darrera com un flabiol sonant. | Criticar algú, però sense que això li pugui impedir de reeixir ni el pugui afectar. |
| Anar lluny d'osques | Anar errat. |
| Anar-se'n en orris | Es fa servir per referir-se a alguna cosa que s'ha espatllat, s'ha perdut o ha fracassat. |
| Anar-se'n (una cosa) en fum. | Perdre's sense resultat |
| Anar tot en doina. | Ésser tret del seu lloc i posat en moviment, fet anar d’una part a l’altra. |
| A tort | Sense raó. L’has blasmat a tort. |
| A tort i a dret | Sense mirar si és amb raó o sense, irreflexivament. |
| Arribar a misses dites. | Arribar molt tard, quan la cosa per que s'anava ja s'ha acaba |
| Arrufar el nas. | Manifestar desgrat, desaprovació, repugnància. |
| Avui per demà. | Qualsevol dia. |
|
| Carregar-li els neulers | Fer assumir a algú la càrrega més enutjosa en un afer. |
| Caure de quatre potes, com els gats | Sortir-se bé, amb sort, de situacions difícils o de malifetes. |
| Caure-hi de quatre potes. | Caure en un engany amb tota la ingenuïtat. |
| Clavar-li pels bigotis (una cosa). | Dir una cosa a algú a la cara. |
| Com ara plouen figues. | Allò que hem sentit ens sembla impossible. |
| Comptar les bigues. | Distreure's en una conversa. |
| Com un pegat en un banc | Dit d'una cosa que no lliga, que no fa conjunt en el lloc on s'ha posat. |
| Conèixer els coixos asseguts. | Endevinar les males intencions de la gent. |
| Cornut i pagar el beure | Fer un sacrifici per altri i, a més a més sortir-ne perjudicat en una altra cosa. |
| Costar un ull de la cara | Ésser molt cara una cosa. |
|
| De ca l'ample. | De categoria, amb tota abundància, sense estalviar res |
| De gom a gom. | Completament ple; atapeït |
| Deixar algù com un drap brut. | Omplir-lo d’improperis, denigrar-lo, criticar-lo durament. |
| Deixar-lo amb un pam de nas. | No deixar aconseguir a algù el que volia. |
| De pe a pa | De cap a peus. |
| De quin pa fas rosegons! | No saps el valor d'això que menysprees. |
| De soca-rel. | Del tot, enterament. |
| D'estar per casa. | De poca categoria. |
| Donar carbassa | Suspendre en un examen. |
| Donar garsa per perdiu. | Enganyar donant una cosa per una altra o fent veure allò que no és. |
| Donar gat per llebre | Enganyar donant una cosa per una altra o fent veure allò que no és. |
| Donar un cop de mà. | Ajudar. |
| Donar un miquel | Un refús, un retret, un menyspreu que deixa en mal lloc i humilia. |
|
| El més calent és a l'aigüera. | Encara està per començar. |
| Els testos s'assemblen a les olles. | Els fills hereten i practiquen els mals costums dels pares. |
| Endavant les atxes. | Expressió per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats. |
| Ensenyar l'orella. | Revelar sense voler, una intenció amagada. No saber dissimular |
| Entre poc i massa. | Ni tant, ni tan poc |
| En un tres i no res. | En molt poca estona |
| Escurar-li la cassola. | Fer a algú moltes preguntes, cercant d'indagar alguna cosa. |
| Esperar que li treguin les castanyes del foc. | inèrcia, negligència, inactivitat, ensopiment |
| Ésser de vida | Menjar molt. |
| Ésser la mare dels ous. | Ésser la causa, la raó d'una cosa |
| Ésser l'ase dels cops | Carregar-se les culpes, els reganys, els mals tractes |
| Ésser un cul de mal seient. | Que no pot estar quiet enlloc. |
| Ésser un cul de tavernes, de cafè, d'església. | Passar-s'hi llargues estones |
| Ésser curt de gambals. | Ésser curt de comprensió i d'enteniment. |
| Ésser escolà d'amèn. | Acomodar-se en tot a la voluntat d'altri. |
| Ésser un peix que es porta l'oli. | Ésser molt viu o ben dotat per a reeixir. |
| Ésser un pot d'apotecari. | Estar sempre prenent medecines i potingues. |
| Ésser un sac de gemecs. | Persona que sempre gemega i es plany. |
| Ésser un sac de mal profit. | Una persona, ésser flaca malgrat menjar molt. |
| Estar amb l'aigua fins al coll. | Trobar-se en grans dificultats econòmiques. |
| Estar com una bassa d'oli | Estar quiet, tranquil. |
| Estirar més el braç que la màniga. | Fer, algú, despeses superiors a les que li permet la seva situació econòmica; extralimitar-se. |
| Explicar un sopar de duro. | Explicar una història o una argumentació llargues, no mancades de fantasia o d'enginy |
|
| Faltar-li un bull, com a les guixes. | No ser-hi tot, algú mancat d'enteniment. |
| Fer bones miques. | Entendre’s, simpatitzar. |
| Fer bot. | Tenir volum: Fa més bot en Jordi que té tres anys, que no en Pere que en té cinc. |
| Fer calaix. | Tindre bons ingressos. |
| Fer campana. | Faltar a classe |
| Fer com qui sent ploure. | Obrar sense fer cas del que hom li diu. |
| Fer córrer les tisores. | Criticar. |
| Fer cap. | Anar o arribar: Vosaltres aneu tirant, que jo ja faré cap. |
| Fer cara de pomes agres | estar enfadat. |
| Fer caure de cul. | Donar una gran sorpresa |
| Fer córrer la bruixa. | Usar el suborn o altres mitjans inconfessables per obtenir alguna cosa. |
| Fer creu i ratlla. | No voler-ne saber res més. No em parlis mai més d’aquell brètol: ja li he fet creu i ratlla. |
| Fer el bot. | Estar, especialment una criatura, si romp o no a plorar. |
| Fer denteta. | Fer enveja. |
| Fer dissabte. | Fer neteja. |
| Fer el borinot. | Remugar en veu baixa. |
| Fer el desentès. | No donar-se per al·ludit. |
| Fer forat. | Menjar molt; afectar. |
| Fer el pes. | Satisfer, convèncer. És un actor que no m’acaba de fer el pes. |
| Fer el préssec. | Fer el ridícul |
| Fer el salt. | Mancar a una cita o a un compromís; cometre una infidelitat conjugal. |
| Fer el seu agost. | Guanyar molt en un negoci. |
| Fer els ulls grossos. | Dissimular |
| Fer escudella. | Fer fàstic, empipar |
| Fer figa. | Perdre les energies, defallir; deixar de funcionar; fer fallida |
| Fer fila. | Fer riure per causa de l'aspecte extern, sobretot de la indumentària |
| Fer fira. | Comprar alguna cosa. |
| Fer forolla. | Estar en voga, fer parlar molt de si |
| Fer la figuereta. | Posar-se recte, cap per avall, sobre les mans i recolzant-se a la paret. |
| Fer la guitzaa algú. | contrariar-lo, produir-li molèstia, causar-li una contrarietat. |
| Fer la llesca a algú. | Destorbar-lo de reeixir, molestar, fer la punyeta. |
| Fer l’ànec. | Estar a les acaballes, morir, ofegar-se. |
| Fer-la petar. | Conversar, xerrar |
| Fer la viu-viu. | Anar tirant, anar passant la vida així com hom pot. |
| Fer-li la llei. | Imposar algú a un altre la seva voluntat |
| Fer-li un nus a la cua (a algú o alguna cosa). | Expressió que es refereix a una avinentesa, una possibilitat, perduda definitivament. |
| Fer l'orni | Fer el desentès d'una cosa que no interesa. Salvador Dalí sempre feia l'orni quan li plantejaven qüestions polítiques. |
| Fer mans i mànigues. | Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d'aconseguir-la. |
| Fermar els gossos amb llonganisses. | Gaudir de gran abundància i benestar.(iròn) |
| Fer-ne cabal. | Fer-ne cas. |
| Fer Pasqua abans de Rams. | Esperar un fill abans de casar-se. Per extensió, anticipar-se a fer una cosa abans que arribi el moment oportú. |
| Fer passar per l'adreçador. | Haver de fer alguna cosa vulgues o no, fer seguir una vida recta. |
| Fer racó. | fer guanys il·lícits. |
| Fer safareig | Dir-ho a tothom. |
| Fer salat. | Arribar tard. |
| Fer-se l'estella. | Pagar molt car una cosa. |
| Fer-se'n set pedres. | Sortir greument perjudicat |
| Fer sortir de polleguera. | Exasperar. |
| Fer un bisbe. | Dir dos persones alhora les mateixes paraules. |
| Fer un pa com unes hòsties | Tenir un fracàs gros |
| Fer un pensament. | Decidir-se. |
| Fer un riu. | Orinar. |
| Fer un tort. | fer una injustícia |
| Fer uns ulls com unes taronges. | Sorprendre’s, meravellar-se, espantar-se |
| Ficar cullerada. | Intervenir sense ser demanat. |
| Ficar el rem. | Enganyar-se. |
| Ficar la banya. | Entestar-se, entossudir-se en una cosa. |
| Ficar-se en bucs. | Ficar-se un on no li importa |
| Foc d'encenalls. | Sentiments vius però de poca durada |
| Fugir de foc i caure a les brases. | Sortir d'un mal i caure en un de pitjor. |
|
| Pagar els plats trencats. | Rebre sense culpa. |
| Pagar la festa. | Ser víctima de la diversió dels altres. |
| Passar de taca d’oli. | Ja n'hi ha massa, ja s'ha fet la cosa massa greu. |
| Passar pel sedàs. | Analitzar amb detall. |
| Passar per l’adreçador. | Haver de fer alguna cosa vulgues o no, fer seguir una vida recta. |
| Pesar figues. | Fer becaines. |
| Perdre bous i esquelles. | Quedar-se sense res. |
| Perdre l’esma. | Descoratjar-se. |
| Perdre l’oremus. | Embogir, perdre el domini de si mateix. |
| Picar ferro fred. | Ésser inútil d'intentar una cosa. |
| Pixar fora de test. | Dir una cosa fora de to. |
| Ploure a bots i barrals. | Ploure molt. |
| Posar fil a la agulla. | Posar-se a fer una tasca. |
| Posar tota la carn a la graella. | Jugar tots els recursos en una empresa o en un intent. |
| Pujar-li la mosca al nas. | Perdre la paciència. Enfadar-se, algú, molt |
|
| Saber el pa que s'hi dona. | Tenir experiència de les dificultats o dels sofriments que cal passar en alguna situació o circumstància. |
| Saber-la llarga. | Ésser llest, sagaç |
| Saber-ne un niu. | Saber-ne molt. |
| Saber-se cordar les calces. | Saber-se governar, sense ajuda. |
| Saber-se ventar les mosques. | Saber contestar als atacs, a les crítiques, |
| Semblar que no ha trencat mai cap plat. | Semblar molt bona persona, incapaç, per la seva aparença, de fer cap malifeta. |
| Somiar perdius. | Viure als núvols. |
| Somiar truites. | Creure que quelcom és possible quan no ho és, fantasiar. |
| Sortir amb un ciri trencat | Sortir amb raons impertinents o que no venen al cas, o bé trencar la conversa començant a parlar d'una altra cosa. |
| Suar la cansalada. | Fatigar-se molt. |
