Regles d'accentuació

I. S'accentuen els mots aguts que acaben en alguna de les dotze terminacions:

  • a, as
  • e, es, en
  • i, is, in (posat que la i NO sigui la segona vocal d'un diftong decreixent.)
  • o, os
  • u, us (posat que la u NO sigui la segona vocal d'un diftong decreixent.)

Ex.: demà, matalàs; mercè, francès, comprèn; camí vernís, esplín; carbó, saborós; oportú, abús.

II. S'accentuen els mots plans que no acaben en cap de les dites terminacions.
Ex.: àrab, rònec, àcid, pròleg, dèbil, àtom, cànem, diàfan, príncep, herbívor, inèdit, antídot, apèndix, anàveu, diguéssiu, tròlei.

III. S'accentuen tots els mots esdrúixols.
Ex.: ànima, època, mètode, física, màxima, brúixola, àrea; història, dèria, sèrie, ciència, gràcia, pèrdua, àrdua, perpètua, conspícua.

Per saber com hem d'accentuar una e o una o hem de tindre en compte la pronunciació.
En cas de dubte consulteu les recomanacions que hi ha a continuació:

Pel que fa la e:
  accent obert accent tancat
aguts la majoria dels mots acabats en :-è, -ès, -èn
cafè, ofès, aprèn, sorprèn...
entén, pretén, tindré...
accés, després, excés, congrés, només, també
plans la majoria: cèntim, dèbil, cèrcol, pèsol...
alguns infinitius: conèixer, estrènyer, vèncer...
alguns infinitius: ésser, néixer, témer, créixer...
algunes formes verbals: érem, diguérem, féssim..
esdrúixols gairebé tots:
comèdia, ètica, matèria...
alguns mots: cérvola, església, feréstega..

 

Pel que fa la o:
  accent obert accent tancat
aguts alguns mots: això, allò, arròs, però, repòs, terròs... la majoria: cançó, botó, atenció, camió, educació...
plans la majoria: sòcol, lògic, mòbil, pròxim, pròleg... alguns infinitius: córrer, recórrer..
algunes formes verbals: fórem, fóreu, fóssim...
alguns mots: estómac, furóncol..
esdrúixols gairebé tots:
còlera, còpia, crònica, òpera, història, memòria...
alguns mots: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora...