enllaç cap a la nova Enxaneta

la dièresi

A. Utilitzarem la dièresi en els casos següents:

1. Per indicar que cal pronunciar la u dels grups: qüe, qüi, güe, güi.

 

gu qu
llengües, aigües figues pasqües tasques
ambigüitat antiguitat, guitarra obliqüitat maqueta

2. La i i la u seguides de una vocal formen generalment un diftong creixent.
La i i la u finals o seguides d'una consonant formen generalment amb la vocal precedent un diftong decreixent.

Utilitzarem la dièresis per senyalar gràficament que aquestes vocals no formen diftong.

 
formen diftong NO formen diftong
es-glai, dai-na ra-ïm
bei-na, fei-na ve-ï-na, con-du-ï-a
cui-na, buit ru-ï-nós
peu pe-üc
no-ies co-ï-es

 

B. Estalvi de la dièresi:

 

la i o la u duen
accent gràfic
escrivim: veïna, suïssa, països, Lluïsa...
però: veí, suís, país, Lluís...
les terminacions llatines -us, -um Màrius, Pius, harmònium, linòleum, pòdium, aquàrium...
mots que comencen amb els prefixos: anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-... antiinflamatori, autoinjectable, coincidència, contraindicació, reincidir, semiindiferència...
mots acabats en els sufixos: -isme, -ista... egoisme, egoista, altruista...
infinitiu agrair, trair, succeir, traduir...
gerundi agraint, traint, succeint, traduint...
futur agrairé, trairé, succeiré, traduiré...
condicional agrairia, trairia, succeiria, traduiria...