Regles d'accentuació

Preambul
El poble de Catalunya, al llarg de la seva historia, ha manifestat democraticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progres, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura propia i la seva identitat col·lectiva.
L'autogovern de Catalunya es fonamenta tambe en els drets historics del poble catala, en les seves institucions seculars i en la tradicio juridica catalana. El parlamentarisme catala te els seus fonaments en l'edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.
Al segle XIV es crea la Diputacio del General o Generalitat, que va anar adquirint mes autonomia fins a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la guerra de Successio, comporta que Felip V abolis amb el Decret de Nova Planta el dret public catala i les institucions d'autogovern.
Aquest itinerari historic ha estat compartit amb uns altres territoris, fet que ha configurat un espai comu linguistic, cultural, social i economic, amb vocacio de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.

Preàmbul
El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.
L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.
Al segle XIV es creà la Diputació del General o Generalitat, que va anar adquirint més autonomia fins a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.
Aquest itinerari històric ha estat compartit amb uns altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.