conjugació del verb sospitar

verb I -a conjugació
verb conjugat com
cantar

indicatiu

  • present
     
  • sospito
  • sospites
  • sospita
  • sospitem
  • sospiteu
  • sospiten
  • perfet
     
  • he sospitat
  • has sospitat
  • ha sospitat
  • hem sospitat
  • heu sospitat
  • han sospitat
  • imperfet
     
  • sospitava
  • sospitaves
  • sospitava
  • sospitàvem
  • sospitàveu
  • sospitaven
  • plusquamperfet
     
  • havia sospitat
  • havies sospitat
  • havia sospitat
  • havíem sospitat
  • havíeu sospitat
  • havien sospitat
  • passat
    simple
  • sospití
  • sospitares
  • sospità
  • sospitàrem
  • sospitàreu
  • sospitaren
  • passat
    anterior
  • haguí sospitat
  • hagueres sospitat
  • hagué sospitat
  • haguérem sospitat
  • haguéreu sospitat
  • hagueren sospitat
  • passat
    perifràstic
  • vaig sospitar
  • vas sospitar
  • va sospitar
  • vam sospitar
  • vau sospitar
  • van sospitar
  • passat anterior
    perifràstic
  • vaig haver sospitat
  • vas haver sospitat
  • va haver sospitat
  • vam haver sospitat
  • vau haver sospitat
  • van haver sospitat
  • futur
     
  • sospitaré
  • sospitaràs
  • sospitarà
  • sospitarem
  • sospitareu
  • sospitaran
  • futur
    perfet
  • hauré sospitat
  • hauràs sospitat
  • haurà sospitat
  • haurem sospitat
  • haureu sospitat
  • hauran sospitat

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

  • condicional
     
  • sospitaria
  • sospitaries
  • sospitaria
  • sospitaríem
  • sospitaríeu
  • sospitarien
  • condicional perfet
     
  • hauria sospitat
  • hauries sospitat
  • hauria sospitat
  • hauríem sospitat
  • hauríeu sospitat
  • haurien sospitat
  • condicional
    perfet [2]
  • haguera sospitat
  • hagueres sospitat
  • haguera sospitat
  • haguérem sospitat
  • haguéreu sospitat
  • hagueren sospitat

subjuntiu

  • present
     
  • sospiti
  • sospitis
  • sospiti
  • sospitem
  • sospiteu
  • sospitin
  • imperfet
     
  • sospités
  • sospitessis
  • sospités
  • sospitéssim
  • sospitéssiu
  • sospitessin
  • perfet
     
  • hagi sospitat
  • hagis sospitat
  • hagi sospitat
  • hàgim sospitat
  • hàgiu sospitat
  • hagin sospitat
  • plusquamperfet
     
  • hagués sospitat
  • haguessis sospitat
  • hagués sospitat
  • haguéssim sospitat
  • haguéssiu sospitat
  • haguessin sospitat

imperatiu          formes no personals

  • imperatiu

     

  • sospita
  • sospiti
  • sospitem
  • sospiteu
  • sospitin
  •  infinitiu

     

  • Present: sospitar
  • Perfet:   haver sospitat
  •   gerundi

     

  • Present: sospitant
  • Perfet:   havent sospitat
  • participi

     

  • sospitat
  • sospitada
  • sospitats
  • sospitades