enllaç cap a la nova Enxaneta

conjugació del verb ironitzar

verb I -a conjugació
verb conjugat com cantar

indicatiu

  • present
     
  • ironitzo
  • ironitzes
  • ironitza
  • ironitzem
  • ironitzeu
  • ironitzen
  • perfet
     
  • he ironitzat
  • has ironitzat
  • ha ironitzat
  • hem ironitzat
  • heu ironitzat
  • han ironitzat
  • imperfet
     
  • ironitzava
  • ironitzaves
  • ironitzava
  • ironitzàvem
  • ironitzàveu
  • ironitzaven
  • plusquamperfet
     
  • havia ironitzat
  • havies ironitzat
  • havia ironitzat
  • havíem ironitzat
  • havíeu ironitzat
  • havien ironitzat
  • passat
    simple
  • ironitzí
  • ironitzares
  • ironitzà
  • ironitzàrem
  • ironitzàreu
  • ironitzaren
  • passat
    anterior
  • haguí ironitzat
  • hagueres ironitzat
  • hagué ironitzat
  • haguérem ironitzat
  • haguéreu ironitzat
  • hagueren ironitzat
  • passat
    perifràstic
  • vaig ironitzar
  • vas ironitzar
  • va ironitzar
  • vam ironitzar
  • vau ironitzar
  • van ironitzar
  • passat anterior
    perifràstic
  • vaig haver ironitzat
  • vas haver ironitzat
  • va haver ironitzat
  • vam haver ironitzat
  • vau haver ironitzat
  • van haver ironitzat
  • futur
     
  • ironitzaré
  • ironitzaràs
  • ironitzarà
  • ironitzarem
  • ironitzareu
  • ironitzaran
  • futur
    perfet
  • hauré ironitzat
  • hauràs ironitzat
  • haurà ironitzat
  • haurem ironitzat
  • haureu ironitzat
  • hauran ironitzat

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

  • condicional
     
  • ironitzaria
  • ironitzaries
  • ironitzaria
  • ironitzaríem
  • ironitzaríeu
  • ironitzarien
  • condicional perfet
     
  • hauria ironitzat
  • hauries ironitzat
  • hauria ironitzat
  • hauríem ironitzat
  • hauríeu ironitzat
  • haurien ironitzat
  • condicional
    perfet [2]
  • haguera ironitzat
  • hagueres ironitzat
  • haguera ironitzat
  • haguérem ironitzat
  • haguéreu ironitzat
  • hagueren ironitzat

subjuntiu

  • present
     
  • ironitzi
  • ironitzis
  • ironitzi
  • ironitzem
  • ironitzeu
  • ironitzin
  • imperfet
     
  • ironitzés
  • ironitzessis
  • ironitzés
  • ironitzéssim
  • ironitzéssiu
  • ironitzessin
  • perfet
     
  • hagi ironitzat
  • hagis ironitzat
  • hagi ironitzat
  • hàgim ironitzat
  • hàgiu ironitzat
  • hagin ironitzat
  • plusquamperfet
     
  • hagués ironitzat
  • haguessis ironitzat
  • hagués ironitzat
  • haguéssim ironitzat
  • haguéssiu ironitzat
  • haguessin ironitzat

imperatiu          formes no personals

  • imperatiu

     

  • —
  • ironitza
  • ironitzi
  • ironitzem
  • ironitzeu
  • ironitzin
  •  infinitiu

     

  • Present: ironitzar
  • Perfet:   haver ironitzat
  •   gerundi

     

  • Present: ironitzant
  • Perfet:   havent ironitzat
  • participi

     

  • ironitzat
  • ironitzada
  • ironitzats
  • ironitzades