enllaç cap a la nova Enxaneta

conjugació del verb estranyar

verb I -a conjugació
verb conjugat com cantar

indicatiu

  • present
     
  • estranyo
  • estranyes
  • estranya
  • estranyem
  • estranyeu
  • estranyen
  • perfet
     
  • he estranyat
  • has estranyat
  • ha estranyat
  • hem estranyat
  • heu estranyat
  • han estranyat
  • imperfet
     
  • estranyava
  • estranyaves
  • estranyava
  • estranyàvem
  • estranyàveu
  • estranyaven
  • plusquamperfet
     
  • havia estranyat
  • havies estranyat
  • havia estranyat
  • havíem estranyat
  • havíeu estranyat
  • havien estranyat
  • passat
    simple
  • estranyí
  • estranyares
  • estranyà
  • estranyàrem
  • estranyàreu
  • estranyaren
  • passat
    anterior
  • haguí estranyat
  • hagueres estranyat
  • hagué estranyat
  • haguérem estranyat
  • haguéreu estranyat
  • hagueren estranyat
  • passat
    perifràstic
  • vaig estranyar
  • vas estranyar
  • va estranyar
  • vam estranyar
  • vau estranyar
  • van estranyar
  • passat anterior
    perifràstic
  • vaig haver estranyat
  • vas haver estranyat
  • va haver estranyat
  • vam haver estranyat
  • vau haver estranyat
  • van haver estranyat
  • futur
     
  • estranyaré
  • estranyaràs
  • estranyarà
  • estranyarem
  • estranyareu
  • estranyaran
  • futur
    perfet
  • hauré estranyat
  • hauràs estranyat
  • haurà estranyat
  • haurem estranyat
  • haureu estranyat
  • hauran estranyat

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

  • condicional
     
  • estranyaria
  • estranyaries
  • estranyaria
  • estranyaríem
  • estranyaríeu
  • estranyarien
  • condicional perfet
     
  • hauria estranyat
  • hauries estranyat
  • hauria estranyat
  • hauríem estranyat
  • hauríeu estranyat
  • haurien estranyat
  • condicional
    perfet [2]
  • haguera estranyat
  • hagueres estranyat
  • haguera estranyat
  • haguérem estranyat
  • haguéreu estranyat
  • hagueren estranyat

subjuntiu

  • present
     
  • estranyi
  • estranyis
  • estranyi
  • estranyem
  • estranyeu
  • estranyin
  • imperfet
     
  • estranyés
  • estranyessis
  • estranyés
  • estranyéssim
  • estranyéssiu
  • estranyessin
  • perfet
     
  • hagi estranyat
  • hagis estranyat
  • hagi estranyat
  • hàgim estranyat
  • hàgiu estranyat
  • hagin estranyat
  • plusquamperfet
     
  • hagués estranyat
  • haguessis estranyat
  • hagués estranyat
  • haguéssim estranyat
  • haguéssiu estranyat
  • haguessin estranyat

imperatiu          formes no personals

  • imperatiu

     

  • —
  • estranya
  • estranyi
  • estranyem
  • estranyeu
  • estranyin
  •  infinitiu

     

  • Present: estranyar
  • Perfet:   haver estranyat
  •   gerundi

     

  • Present: estranyant
  • Perfet:   havent estranyat
  • participi

     

  • estranyat
  • estranyada
  • estranyats
  • estranyades