conjugació del verb escapolir-se

Enxaneta.info utilitza 'cookies' de tercers per a recollir informació sobre les seves visites. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu el seu ús. Entesos!
Més informació.

verb III -a conjugació
verb conjugat com
servir

indicatiu

  • present
     
  • m'escapoleixo
  • t'escapoleixes
  • s'escapoleix
  • ens escapolim
  • us escapoliu
  • s'escapoleixen
  • perfet
     
  • m'he escapolit
  • t'has escapolit
  • s'ha escapolit
  • ens hem escapolit
  • us heu escapolit
  • s'han escapolit
  • imperfet
     
  • m'escapolia
  • t'escapolies
  • s'escapolia
  • ens escapolíem
  • us escapolíeu
  • s'escapolien
  • plusquamperfet
     
  • m'havia escapolit
  • t'havies escapolit
  • s'havia escapolit
  • ens havíem escapolit
  • us havíeu escapolit
  • s'havien escapolit
  • passat
    simple
  • m'escapolí
  • t'escapolires
  • s'escapolí
  • ens escapolírem
  • us escapolíreu
  • s'escapoliren
  • passat
    anterior
  • m'haguí escapolit
  • t'hagueres escapolit
  • s'hagué escapolit
  • ens haguérem escapolit
  • us haguéreu escapolit
  • s'hagueren escapolit
  • passat
    perifràstic
  • em vaig escapolir
  • et vas escapolir
  • es va escapolir
  • ens vam escapolir
  • us vau escapolir
  • es van escapolir
  • passat anterior
    perifràstic
  • em vaig haver escapolit
  • et vas haver escapolit
  • es va haver escapolit
  • ens vam haver escapolit
  • us vau haver escapolit
  • es van haver escapolit
  • futur
     
  • m'escapoliré
  • t'escapoliràs
  • s'escapolirà
  • ens escapolirem
  • us escapolireu
  • s'escapoliran
  • futur
    perfet
  • m'hauré escapolit
  • t'hauràs escapolit
  • s'haurà escapolit
  • ens haurem escapolit
  • us haureu escapolit
  • s'hauran escapolit

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

  • condicional
     
  • m'escapoliria
  • t'escapoliries
  • s'escapoliria
  • ens escapoliríem
  • us escapoliríeu
  • s'escapolirien
  • condicional perfet
     
  • m'hauria escapolit
  • t'hauries escapolit
  • s'hauria escapolit
  • ens hauríem escapolit
  • us hauríeu escapolit
  • s'haurien escapolit
  • condicional
    perfet [2]
  • m'haguera escapolit
  • t'hagueres escapolit
  • s'haguera escapolit
  • ens haguérem escapolit
  • us haguéreu escapolit
  • s'hagueren escapolit

subjuntiu

  • present
     
  • m'escapoleixi
  • t'escapoleixis
  • s'escapoleixi
  • ens escapolim
  • us escapoliu
  • s'escapoleixin
  • imperfet
     
  • m'escapolís
  • t'escapolissis
  • s'escapolís
  • ens escapolíssim
  • us escapolíssiu
  • s'escapolissin
  • perfet
     
  • m'hagi escapolit
  • t'hagis escapolit
  • s'hagi escapolit
  • ens hàgim escapolit
  • us hàgiu escapolit
  • s'hagin escapolit
  • plusquamperfet
     
  • m'hagués escapolit
  • t'haguessis escapolit
  • s'hagués escapolit
  • ens haguéssim escapolit
  • us haguéssiu escapolit
  • s'haguessin escapolit

imperatiu          formes no personals

  • imperatiu

     

  • t'escapoleix
  • s'escapoleixi
  • ens escapolim
  • us escapoliu
  • s'escapoleixin
  •  infinitiu

     

  • Present: escapolir-se
  • Perfet:   haver-se escapolit
  •   gerundi

     

  • Present: escapolint
  • Perfet:   havent-se escapolit
  • participi

     

  • escapolit
  • escapolida
  • escapolits
  • escapolides