conjugació del verb ensordir

verb III -a conjugació
verb conjugat com
servir

indicatiu

  • present
     
  • ensordeixo
  • ensordeixes
  • ensordeix
  • ensordim
  • ensordiu
  • ensordeixen
  • perfet
     
  • he ensordit
  • has ensordit
  • ha ensordit
  • hem ensordit
  • heu ensordit
  • han ensordit
  • imperfet
     
  • ensordia
  • ensordies
  • ensordia
  • ensordíem
  • ensordíeu
  • ensordien
  • plusquamperfet
     
  • havia ensordit
  • havies ensordit
  • havia ensordit
  • havíem ensordit
  • havíeu ensordit
  • havien ensordit
  • passat
    simple
  • ensordí
  • ensordires
  • ensordí
  • ensordírem
  • ensordíreu
  • ensordiren
  • passat
    anterior
  • haguí ensordit
  • hagueres ensordit
  • hagué ensordit
  • haguérem ensordit
  • haguéreu ensordit
  • hagueren ensordit
  • passat
    perifràstic
  • vaig ensordir
  • vas ensordir
  • va ensordir
  • vam ensordir
  • vau ensordir
  • van ensordir
  • passat anterior
    perifràstic
  • vaig haver ensordit
  • vas haver ensordit
  • va haver ensordit
  • vam haver ensordit
  • vau haver ensordit
  • van haver ensordit
  • futur
     
  • ensordiré
  • ensordiràs
  • ensordirà
  • ensordirem
  • ensordireu
  • ensordiran
  • futur
    perfet
  • hauré ensordit
  • hauràs ensordit
  • haurà ensordit
  • haurem ensordit
  • haureu ensordit
  • hauran ensordit

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

  • condicional
     
  • ensordiria
  • ensordiries
  • ensordiria
  • ensordiríem
  • ensordiríeu
  • ensordirien
  • condicional perfet
     
  • hauria ensordit
  • hauries ensordit
  • hauria ensordit
  • hauríem ensordit
  • hauríeu ensordit
  • haurien ensordit
  • condicional
    perfet [2]
  • haguera ensordit
  • hagueres ensordit
  • haguera ensordit
  • haguérem ensordit
  • haguéreu ensordit
  • hagueren ensordit

subjuntiu

  • present
     
  • ensordeixi
  • ensordeixis
  • ensordeixi
  • ensordim
  • ensordiu
  • ensordeixin
  • imperfet
     
  • ensordís
  • ensordissis
  • ensordís
  • ensordíssim
  • ensordíssiu
  • ensordissin
  • perfet
     
  • hagi ensordit
  • hagis ensordit
  • hagi ensordit
  • hàgim ensordit
  • hàgiu ensordit
  • hagin ensordit
  • plusquamperfet
     
  • hagués ensordit
  • haguessis ensordit
  • hagués ensordit
  • haguéssim ensordit
  • haguéssiu ensordit
  • haguessin ensordit

imperatiu          formes no personals

  • imperatiu

     

  • ensordeix
  • ensordeixi
  • ensordim
  • ensordiu
  • ensordeixin
  •  infinitiu

     

  • Present: ensordir
  • Perfet:   haver ensordit
  •   gerundi

     

  • Present: ensordint
  • Perfet:   havent ensordit
  • participi

     

  • ensordit
  • ensordida
  • ensordits
  • ensordides