conjugació del verb encebar

verb I -a conjugació
verb conjugat com
cantar

indicatiu

  • present
     
  • encebo
  • encebes
  • enceba
  • encebem
  • encebeu
  • enceben
  • perfet
     
  • he encebat
  • has encebat
  • ha encebat
  • hem encebat
  • heu encebat
  • han encebat
  • imperfet
     
  • encebava
  • encebaves
  • encebava
  • encebàvem
  • encebàveu
  • encebaven
  • plusquamperfet
     
  • havia encebat
  • havies encebat
  • havia encebat
  • havíem encebat
  • havíeu encebat
  • havien encebat
  • passat
    simple
  • encebí
  • encebares
  • encebà
  • encebàrem
  • encebàreu
  • encebaren
  • passat
    anterior
  • haguí encebat
  • hagueres encebat
  • hagué encebat
  • haguérem encebat
  • haguéreu encebat
  • hagueren encebat
  • passat
    perifràstic
  • vaig encebar
  • vas encebar
  • va encebar
  • vam encebar
  • vau encebar
  • van encebar
  • passat anterior
    perifràstic
  • vaig haver encebat
  • vas haver encebat
  • va haver encebat
  • vam haver encebat
  • vau haver encebat
  • van haver encebat
  • futur
     
  • encebaré
  • encebaràs
  • encebarà
  • encebarem
  • encebareu
  • encebaran
  • futur
    perfet
  • hauré encebat
  • hauràs encebat
  • haurà encebat
  • haurem encebat
  • haureu encebat
  • hauran encebat

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

  • condicional
     
  • encebaria
  • encebaries
  • encebaria
  • encebaríem
  • encebaríeu
  • encebarien
  • condicional perfet
     
  • hauria encebat
  • hauries encebat
  • hauria encebat
  • hauríem encebat
  • hauríeu encebat
  • haurien encebat
  • condicional
    perfet [2]
  • haguera encebat
  • hagueres encebat
  • haguera encebat
  • haguérem encebat
  • haguéreu encebat
  • hagueren encebat

subjuntiu

  • present
     
  • encebi
  • encebis
  • encebi
  • encebem
  • encebeu
  • encebin
  • imperfet
     
  • encebés
  • encebessis
  • encebés
  • encebéssim
  • encebéssiu
  • encebessin
  • perfet
     
  • hagi encebat
  • hagis encebat
  • hagi encebat
  • hàgim encebat
  • hàgiu encebat
  • hagin encebat
  • plusquamperfet
     
  • hagués encebat
  • haguessis encebat
  • hagués encebat
  • haguéssim encebat
  • haguéssiu encebat
  • haguessin encebat

imperatiu          formes no personals

  • imperatiu

     

  • enceba
  • encebi
  • encebem
  • encebeu
  • encebin
  •  infinitiu

     

  • Present: encebar
  • Perfet:   haver encebat
  •   gerundi

     

  • Present: encebant
  • Perfet:   havent encebat
  • participi

     

  • encebat
  • encebada
  • encebats
  • encebades