enllaç cap a la nova Enxaneta

conjugació del verb desencallar

verb I -a conjugació
verb conjugat com
cantar

indicatiu

  • present
     
  • desencallo
  • desencalles
  • desencalla
  • desencallem
  • desencalleu
  • desencallen
  • perfet
     
  • he desencallat
  • has desencallat
  • ha desencallat
  • hem desencallat
  • heu desencallat
  • han desencallat
  • imperfet
     
  • desencallava
  • desencallaves
  • desencallava
  • desencallàvem
  • desencallàveu
  • desencallaven
  • plusquamperfet
     
  • havia desencallat
  • havies desencallat
  • havia desencallat
  • havíem desencallat
  • havíeu desencallat
  • havien desencallat
  • passat
    simple
  • desencallí
  • desencallares
  • desencallà
  • desencallàrem
  • desencallàreu
  • desencallaren
  • passat
    anterior
  • haguí desencallat
  • hagueres desencallat
  • hagué desencallat
  • haguérem desencallat
  • haguéreu desencallat
  • hagueren desencallat
  • passat
    perifràstic
  • vaig desencallar
  • vas desencallar
  • va desencallar
  • vam desencallar
  • vau desencallar
  • van desencallar
  • passat anterior
    perifràstic
  • vaig haver desencallat
  • vas haver desencallat
  • va haver desencallat
  • vam haver desencallat
  • vau haver desencallat
  • van haver desencallat
  • futur
     
  • desencallaré
  • desencallaràs
  • desencallarà
  • desencallarem
  • desencallareu
  • desencallaran
  • futur
    perfet
  • hauré desencallat
  • hauràs desencallat
  • haurà desencallat
  • haurem desencallat
  • haureu desencallat
  • hauran desencallat

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

  • condicional
     
  • desencallaria
  • desencallaries
  • desencallaria
  • desencallaríem
  • desencallaríeu
  • desencallarien
  • condicional perfet
     
  • hauria desencallat
  • hauries desencallat
  • hauria desencallat
  • hauríem desencallat
  • hauríeu desencallat
  • haurien desencallat
  • condicional
    perfet [2]
  • haguera desencallat
  • hagueres desencallat
  • haguera desencallat
  • haguérem desencallat
  • haguéreu desencallat
  • hagueren desencallat

subjuntiu

  • present
     
  • desencalli
  • desencallis
  • desencalli
  • desencallem
  • desencalleu
  • desencallin
  • imperfet
     
  • desencallés
  • desencallessis
  • desencallés
  • desencalléssim
  • desencalléssiu
  • desencallessin
  • perfet
     
  • hagi desencallat
  • hagis desencallat
  • hagi desencallat
  • hàgim desencallat
  • hàgiu desencallat
  • hagin desencallat
  • plusquamperfet
     
  • hagués desencallat
  • haguessis desencallat
  • hagués desencallat
  • haguéssim desencallat
  • haguéssiu desencallat
  • haguessin desencallat

imperatiu          formes no personals

  • imperatiu

     

  • desencalla
  • desencalli
  • desencallem
  • desencalleu
  • desencallin
  •  infinitiu

     

  • Present: desencallar
  • Perfet:   haver desencallat
  •   gerundi

     

  • Present: desencallant
  • Perfet:   havent desencallat
  • participi

     

  • desencallat
  • desencallada
  • desencallats
  • desencallades