conjugació del verb assolir

Enxaneta.info utilitza 'cookies' de tercers per a recollir informació sobre les seves visites. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu el seu ús. Entesos!
Més informació.

verb III -a conjugació
verb conjugat com
servir

indicatiu

  • present
     
  • assoleixo
  • assoleixes
  • assoleix
  • assolim
  • assoliu
  • assoleixen
  • perfet
     
  • he assolit
  • has assolit
  • ha assolit
  • hem assolit
  • heu assolit
  • han assolit
  • imperfet
     
  • assolia
  • assolies
  • assolia
  • assolíem
  • assolíeu
  • assolien
  • plusquamperfet
     
  • havia assolit
  • havies assolit
  • havia assolit
  • havíem assolit
  • havíeu assolit
  • havien assolit
  • passat
    simple
  • assolí
  • assolires
  • assolí
  • assolírem
  • assolíreu
  • assoliren
  • passat
    anterior
  • haguí assolit
  • hagueres assolit
  • hagué assolit
  • haguérem assolit
  • haguéreu assolit
  • hagueren assolit
  • passat
    perifràstic
  • vaig assolir
  • vas assolir
  • va assolir
  • vam assolir
  • vau assolir
  • van assolir
  • passat anterior
    perifràstic
  • vaig haver assolit
  • vas haver assolit
  • va haver assolit
  • vam haver assolit
  • vau haver assolit
  • van haver assolit
  • futur
     
  • assoliré
  • assoliràs
  • assolirà
  • assolirem
  • assolireu
  • assoliran
  • futur
    perfet
  • hauré assolit
  • hauràs assolit
  • haurà assolit
  • haurem assolit
  • haureu assolit
  • hauran assolit

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

  • condicional
     
  • assoliria
  • assoliries
  • assoliria
  • assoliríem
  • assoliríeu
  • assolirien
  • condicional perfet
     
  • hauria assolit
  • hauries assolit
  • hauria assolit
  • hauríem assolit
  • hauríeu assolit
  • haurien assolit
  • condicional
    perfet [2]
  • haguera assolit
  • hagueres assolit
  • haguera assolit
  • haguérem assolit
  • haguéreu assolit
  • hagueren assolit

subjuntiu

  • present
     
  • assoleixi
  • assoleixis
  • assoleixi
  • assolim
  • assoliu
  • assoleixin
  • imperfet
     
  • assolís
  • assolissis
  • assolís
  • assolíssim
  • assolíssiu
  • assolissin
  • perfet
     
  • hagi assolit
  • hagis assolit
  • hagi assolit
  • hàgim assolit
  • hàgiu assolit
  • hagin assolit
  • plusquamperfet
     
  • hagués assolit
  • haguessis assolit
  • hagués assolit
  • haguéssim assolit
  • haguéssiu assolit
  • haguessin assolit

imperatiu          formes no personals

  • imperatiu

     

  • assoleix
  • assoleixi
  • assolim
  • assoliu
  • assoleixin
  •  infinitiu

     

  • Present: assolir
  • Perfet:   haver assolit
  •   gerundi

     

  • Present: assolint
  • Perfet:   havent assolit
  • participi

     

  • assolit
  • assolida
  • assolits
  • assolides