conjugació del verb assentir

Enxaneta.info utilitza 'cookies' de tercers per a recollir informació sobre les seves visites. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu el seu ús. Entesos!
Més informació.

verb III -a conjugació
verb conjugat com
servir

indicatiu

  • present
     
  • assenteixo
  • assenteixes
  • assenteix
  • assentim
  • assentiu
  • assenteixen
  • perfet
     
  • he assentit
  • has assentit
  • ha assentit
  • hem assentit
  • heu assentit
  • han assentit
  • imperfet
     
  • assentia
  • assenties
  • assentia
  • assentíem
  • assentíeu
  • assentien
  • plusquamperfet
     
  • havia assentit
  • havies assentit
  • havia assentit
  • havíem assentit
  • havíeu assentit
  • havien assentit
  • passat
    simple
  • assentí
  • assentires
  • assentí
  • assentírem
  • assentíreu
  • assentiren
  • passat
    anterior
  • haguí assentit
  • hagueres assentit
  • hagué assentit
  • haguérem assentit
  • haguéreu assentit
  • hagueren assentit
  • passat
    perifràstic
  • vaig assentir
  • vas assentir
  • va assentir
  • vam assentir
  • vau assentir
  • van assentir
  • passat anterior
    perifràstic
  • vaig haver assentit
  • vas haver assentit
  • va haver assentit
  • vam haver assentit
  • vau haver assentit
  • van haver assentit
  • futur
     
  • assentiré
  • assentiràs
  • assentirà
  • assentirem
  • assentireu
  • assentiran
  • futur
    perfet
  • hauré assentit
  • hauràs assentit
  • haurà assentit
  • haurem assentit
  • haureu assentit
  • hauran assentit

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

  • condicional
     
  • assentiria
  • assentiries
  • assentiria
  • assentiríem
  • assentiríeu
  • assentirien
  • condicional perfet
     
  • hauria assentit
  • hauries assentit
  • hauria assentit
  • hauríem assentit
  • hauríeu assentit
  • haurien assentit
  • condicional
    perfet [2]
  • haguera assentit
  • hagueres assentit
  • haguera assentit
  • haguérem assentit
  • haguéreu assentit
  • hagueren assentit

subjuntiu

  • present
     
  • assenteixi
  • assenteixis
  • assenteixi
  • assentim
  • assentiu
  • assenteixin
  • imperfet
     
  • assentís
  • assentissis
  • assentís
  • assentíssim
  • assentíssiu
  • assentissin
  • perfet
     
  • hagi assentit
  • hagis assentit
  • hagi assentit
  • hàgim assentit
  • hàgiu assentit
  • hagin assentit
  • plusquamperfet
     
  • hagués assentit
  • haguessis assentit
  • hagués assentit
  • haguéssim assentit
  • haguéssiu assentit
  • haguessin assentit

imperatiu          formes no personals

  • imperatiu

     

  • assenteix
  • assenteixi
  • assentim
  • assentiu
  • assenteixin
  •  infinitiu

     

  • Present: assentir
  • Perfet:   haver assentit
  •   gerundi

     

  • Present: assentint
  • Perfet:   havent assentit
  • participi

     

  • assentit
  • assentida
  • assentits
  • assentides