conjugació del verb suplir
verb 24 - III-a conjugació
indicatiu
|
|
perfet
- he suplert
- has suplert
- ha suplert
- hem suplert
- heu suplert
- han suplert
|
|
plusquamperfet
- havia suplert
- havies suplert
- havia suplert
- havíem suplert
- havíeu suplert
- havien suplert
|
|
|
passat
anterior- haguí suplert
- hagueres suplert
- hagué suplert
- haguérem suplert
- haguéreu suplert
- hagueren suplert
|
passat
perifràstic- vaig suplir
- vas suplir
- va suplir
- vam suplir
- vau suplir
- van suplir
|
passat anterior
perifràstic- vaig haver suplert
- vas haver suplert
- va haver suplert
- vam haver suplert
- vau haver suplert
- van haver suplert
|
|
|
futur
perfet- hauré suplert
- hauràs suplert
- haurà suplert
- haurem suplert
- haureu suplert
- hauran suplert
|
|
|
condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)
|
|
condicional perfet
- hauria suplert
- hauries suplert
- hauria suplert
- hauríem suplert
- hauríeu suplert
- haurien suplert
|
condicional
perfet [2]- haguera suplert
- hagueres suplert
- haguera suplert
- haguérem suplert
- haguéreu suplert
- hagueren suplert
|
|
subjuntiu
|
|
|
perfet
- hagi suplert
- hagis suplert
- hagi suplert
- hàgim suplert
- hàgiu suplert
- hagin suplert
|
plusquamperfet
- hagués suplert
- haguessis suplert
- hagués suplert
- haguéssim suplert
- haguéssiu suplert
- haguessin suplert
|
imperatiu formes no personals
|
|
infinitiu - Present: suplir
- Perfet: haver suplert
|
gerundi - Present: suplint
- Perfet: havent suplert
|
participi - suplert
- suplerta
- suplerts
- suplertes
|
