conjugació del verb romandre
verb 99 - II-a conjugació
indicatiu
|
|
perfet
- he romàs
- has romàs
- ha romàs
- hem romàs
- heu romàs
- han romàs
|
|
plusquamperfet
- havia romàs
- havies romàs
- havia romàs
- havíem romàs
- havíeu romàs
- havien romàs
|
|
|
passat
anterior- haguí romàs
- hagueres romàs
- hagué romàs
- haguérem romàs
- haguéreu romàs
- hagueren romàs
|
passat
perifràstic- vaig romandre
- vas romandre
- va romandre
- vam romandre
- vau romandre
- van romandre
|
passat anterior
perifràstic- vaig haver romàs
- vas haver romàs
- va haver romàs
- vam haver romàs
- vau haver romàs
- van haver romàs
|
|
|
futur
perfet- hauré romàs
- hauràs romàs
- haurà romàs
- haurem romàs
- haureu romàs
- hauran romàs
|
|
|
condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)
|
|
condicional perfet
- hauria romàs
- hauries romàs
- hauria romàs
- hauríem romàs
- hauríeu romàs
- haurien romàs
|
condicional
perfet [2]- haguera romàs
- hagueres romàs
- haguera romàs
- haguérem romàs
- haguéreu romàs
- hagueren romàs
|
|
subjuntiu
|
|
|
perfet
- hagi romàs
- hagis romàs
- hagi romàs
- hàgim romàs
- hàgiu romàs
- hagin romàs
|
plusquamperfet
- hagués romàs
- haguessis romàs
- hagués romàs
- haguéssim romàs
- haguéssiu romàs
- haguessin romàs
|
imperatiu formes no personals
|
|
infinitiu - Present: romandre
- Perfet: haver romàs
|
gerundi - Present: romanent
- Perfet: havent romàs
|
participi - romàs
- romasa
- romasos
- romases
|
