conjugació del verb plaure
verb 917 - II-a conjugació
indicatiu
|
|
perfet
- he plagut
- has plagut
- ha plagut
- hem plagut
- heu plagut
- han plagut
|
|
plusquamperfet
- havia plagut
- havies plagut
- havia plagut
- havíem plagut
- havíeu plagut
- havien plagut
|
|
|
passat
anterior- haguí plagut
- hagueres plagut
- hagué plagut
- haguérem plagut
- haguéreu plagut
- hagueren plagut
|
passat
perifràstic- vaig plaure
- vas plaure
- va plaure
- vam plaure
- vau plaure
- van plaure
|
passat anterior
perifràstic- vaig haver plagut
- vas haver plagut
- va haver plagut
- vam haver plagut
- vau haver plagut
- van haver plagut
|
|
|
futur
perfet- hauré plagut
- hauràs plagut
- haurà plagut
- haurem plagut
- haureu plagut
- hauran plagut
|
|
|
condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)
|
|
condicional perfet
- hauria plagut
- hauries plagut
- hauria plagut
- hauríem plagut
- hauríeu plagut
- haurien plagut
|
condicional
perfet [2]- haguera plagut
- hagueres plagut
- haguera plagut
- haguérem plagut
- haguéreu plagut
- hagueren plagut
|
|
subjuntiu
|
|
|
perfet
- hagi plagut
- hagis plagut
- hagi plagut
- hàgim plagut
- hàgiu plagut
- hagin plagut
|
plusquamperfet
- hagués plagut
- haguessis plagut
- hagués plagut
- haguéssim plagut
- haguéssiu plagut
- haguessin plagut
|
imperatiu formes no personals
|
|
infinitiu - Present: plaure
- Perfet: haver plagut
|
gerundi - Present: plaent
- Perfet: havent plagut
|
participi - plagut
- plaguda
- plaguts
- plagudes
|
