conjugació del verb distendre
verb 904 - II-a conjugació
indicatiu
|
|
perfet
- he distès
- has distès
- ha distès
- hem distès
- heu distès
- han distès
|
|
plusquamperfet
- havia distès
- havies distès
- havia distès
- havíem distès
- havíeu distès
- havien distès
|
|
|
passat
anterior- haguí distès
- hagueres distès
- hagué distès
- haguérem distès
- haguéreu distès
- hagueren distès
|
passat
perifràstic- vaig distendre
- vas distendre
- va distendre
- vam distendre
- vau distendre
- van distendre
|
passat anterior
perifràstic- vaig haver distès
- vas haver distès
- va haver distès
- vam haver distès
- vau haver distès
- van haver distès
|
|
|
futur
perfet- hauré distès
- hauràs distès
- haurà distès
- haurem distès
- haureu distès
- hauran distès
|
|
|
condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)
|
|
condicional perfet
- hauria distès
- hauries distès
- hauria distès
- hauríem distès
- hauríeu distès
- haurien distès
|
condicional
perfet [2]- haguera distès
- hagueres distès
- haguera distès
- haguérem distès
- haguéreu distès
- hagueren distès
|
|
subjuntiu
|
|
|
perfet
- hagi distès
- hagis distès
- hagi distès
- hàgim distès
- hàgiu distès
- hagin distès
|
plusquamperfet
- hagués distès
- haguessis distès
- hagués distès
- haguéssim distès
- haguéssiu distès
- haguessin distès
|
imperatiu formes no personals
|
|
infinitiu - Present: distendre
- Perfet: haver distès
|
gerundi - Present: distenent
- Perfet: havent distès
|
participi - distès
- distesa
- distesos
- disteses
|
