conjugació del verb concedir
verb 24 - III-a conjugació
indicatiu
|
|
perfet
- he concedit
- has concedit
- ha concedit
- hem concedit
- heu concedit
- han concedit
|
|
plusquamperfet
- havia concedit
- havies concedit
- havia concedit
- havíem concedit
- havíeu concedit
- havien concedit
|
|
|
passat
anterior- haguí concedit
- hagueres concedit
- hagué concedit
- haguérem concedit
- haguéreu concedit
- hagueren concedit
|
passat
perifràstic- vaig concedir
- vas concedir
- va concedir
- vam concedir
- vau concedir
- van concedir
|
passat anterior
perifràstic- vaig haver concedit
- vas haver concedit
- va haver concedit
- vam haver concedit
- vau haver concedit
- van haver concedit
|
|
|
futur
perfet- hauré concedit
- hauràs concedit
- haurà concedit
- haurem concedit
- haureu concedit
- hauran concedit
|
|
|
condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)
|
|
condicional perfet
- hauria concedit
- hauries concedit
- hauria concedit
- hauríem concedit
- hauríeu concedit
- haurien concedit
|
condicional
perfet [2]- haguera concedit
- hagueres concedit
- haguera concedit
- haguérem concedit
- haguéreu concedit
- hagueren concedit
|
|
subjuntiu
|
|
|
perfet
- hagi concedit
- hagis concedit
- hagi concedit
- hàgim concedit
- hàgiu concedit
- hagin concedit
|
plusquamperfet
- hagués concedit
- haguessis concedit
- hagués concedit
- haguéssim concedit
- haguéssiu concedit
- haguessin concedit
|
imperatiu formes no personals
|
|
infinitiu - Present: concedir
- Perfet: haver concedit
|
gerundi - Present: concedint
- Perfet: havent concedit
|
participi - concedit
- concedida
- concedits
- concedides
|
