enllaç cap a la nova Enxaneta

conjugació del verb sentenciar

verb I -a conjugació
verb conjugat com
canviar

indicatiu

  • present
     
  • sentencio
  • sentencies
  • sentencia
  • sentenciem
  • sentencieu
  • sentencien
  • perfet
     
  • he sentenciat
  • has sentenciat
  • ha sentenciat
  • hem sentenciat
  • heu sentenciat
  • han sentenciat
  • imperfet
     
  • sentenciava
  • sentenciaves
  • sentenciava
  • sentenciàvem
  • sentenciàveu
  • sentenciaven
  • plusquamperfet
     
  • havia sentenciat
  • havies sentenciat
  • havia sentenciat
  • havíem sentenciat
  • havíeu sentenciat
  • havien sentenciat
  • passat
    simple
  • sentenc
  • sentenciares
  • sentenc
  • sentenciàrem
  • sentenciàreu
  • sentenciaren
  • passat
    anterior
  • haguí sentenciat
  • hagueres sentenciat
  • hagué sentenciat
  • haguérem sentenciat
  • haguéreu sentenciat
  • hagueren sentenciat
  • passat
    perifràstic
  • vaig sentenciar
  • vas sentenciar
  • va sentenciar
  • vam sentenciar
  • vau sentenciar
  • van sentenciar
  • passat anterior
    perifràstic
  • vaig haver sentenciat
  • vas haver sentenciat
  • va haver sentenciat
  • vam haver sentenciat
  • vau haver sentenciat
  • van haver sentenciat
  • futur
     
  • sentenciaré
  • sentenciaràs
  • sentenciarà
  • sentenciarem
  • sentenciareu
  • sentenciaran
  • futur
    perfet
  • hauré sentenciat
  • hauràs sentenciat
  • haurà sentenciat
  • haurem sentenciat
  • haureu sentenciat
  • hauran sentenciat

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

  • condicional
     
  • sentenciaria
  • sentenciaries
  • sentenciaria
  • sentenciaríem
  • sentenciaríeu
  • sentenciarien
  • condicional perfet
     
  • hauria sentenciat
  • hauries sentenciat
  • hauria sentenciat
  • hauríem sentenciat
  • hauríeu sentenciat
  • haurien sentenciat
  • condicional
    perfet [2]
  • haguera sentenciat
  • hagueres sentenciat
  • haguera sentenciat
  • haguérem sentenciat
  • haguéreu sentenciat
  • hagueren sentenciat

subjuntiu

  • present
     
  • sentenc
  • sentenciïs
  • sentenc
  • sentenciem
  • sentencieu
  • sentenciïn
  • imperfet
     
  • sentenciés
  • sentenciessis
  • sentenciés
  • sentenciéssim
  • sentenciéssiu
  • sentenciessin
  • perfet
     
  • hagi sentenciat
  • hagis sentenciat
  • hagi sentenciat
  • hàgim sentenciat
  • hàgiu sentenciat
  • hagin sentenciat
  • plusquamperfet
     
  • hagués sentenciat
  • haguessis sentenciat
  • hagués sentenciat
  • haguéssim sentenciat
  • haguéssiu sentenciat
  • haguessin sentenciat

imperatiu          formes no personals

  • imperatiu

     

  • sentencia
  • sentenc
  • sentenciem
  • sentencieu
  • sentenciïn
  •  infinitiu

     

  • Present: sentenciar
  • Perfet:   haver sentenciat
  •   gerundi

     

  • Present: sentenciant
  • Perfet:   havent sentenciat
  • participi

     

  • sentenciat
  • sentenciada
  • sentenciats
  • sentenciades