enllaç cap a la nova Enxaneta

conjugació del verb esmentar

verb I -a conjugació
verb conjugat com cantar

indicatiu

  • present
     
  • esmento
  • esmentes
  • esmenta
  • esmentem
  • esmenteu
  • esmenten
  • perfet
     
  • he esmentat
  • has esmentat
  • ha esmentat
  • hem esmentat
  • heu esmentat
  • han esmentat
  • imperfet
     
  • esmentava
  • esmentaves
  • esmentava
  • esmentàvem
  • esmentàveu
  • esmentaven
  • plusquamperfet
     
  • havia esmentat
  • havies esmentat
  • havia esmentat
  • havíem esmentat
  • havíeu esmentat
  • havien esmentat
  • passat
    simple
  • esmentí
  • esmentares
  • esmentà
  • esmentàrem
  • esmentàreu
  • esmentaren
  • passat
    anterior
  • haguí esmentat
  • hagueres esmentat
  • hagué esmentat
  • haguérem esmentat
  • haguéreu esmentat
  • hagueren esmentat
  • passat
    perifràstic
  • vaig esmentar
  • vas esmentar
  • va esmentar
  • vam esmentar
  • vau esmentar
  • van esmentar
  • passat anterior
    perifràstic
  • vaig haver esmentat
  • vas haver esmentat
  • va haver esmentat
  • vam haver esmentat
  • vau haver esmentat
  • van haver esmentat
  • futur
     
  • esmentaré
  • esmentaràs
  • esmentarà
  • esmentarem
  • esmentareu
  • esmentaran
  • futur
    perfet
  • hauré esmentat
  • hauràs esmentat
  • haurà esmentat
  • haurem esmentat
  • haureu esmentat
  • hauran esmentat

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

  • condicional
     
  • esmentaria
  • esmentaries
  • esmentaria
  • esmentaríem
  • esmentaríeu
  • esmentarien
  • condicional perfet
     
  • hauria esmentat
  • hauries esmentat
  • hauria esmentat
  • hauríem esmentat
  • hauríeu esmentat
  • haurien esmentat
  • condicional
    perfet [2]
  • haguera esmentat
  • hagueres esmentat
  • haguera esmentat
  • haguérem esmentat
  • haguéreu esmentat
  • hagueren esmentat

subjuntiu

  • present
     
  • esmenti
  • esmentis
  • esmenti
  • esmentem
  • esmenteu
  • esmentin
  • imperfet
     
  • esmentés
  • esmentessis
  • esmentés
  • esmentéssim
  • esmentéssiu
  • esmentessin
  • perfet
     
  • hagi esmentat
  • hagis esmentat
  • hagi esmentat
  • hàgim esmentat
  • hàgiu esmentat
  • hagin esmentat
  • plusquamperfet
     
  • hagués esmentat
  • haguessis esmentat
  • hagués esmentat
  • haguéssim esmentat
  • haguéssiu esmentat
  • haguessin esmentat

imperatiu          formes no personals

  • imperatiu

     

  • —
  • esmenta
  • esmenti
  • esmentem
  • esmenteu
  • esmentin
  •  infinitiu

     

  • Present: esmentar
  • Perfet:   haver esmentat
  •   gerundi

     

  • Present: esmentant
  • Perfet:   havent esmentat
  • participi

     

  • esmentat
  • esmentada
  • esmentats
  • esmentades