» ortografia
» fonètica
» noms
- masculí - femení
- singular - plural
» verbs
» adjectius
- masculí-femení
- el plural dels adj.
» articles
- l'article definit
- l'article indefinit
» pronoms
- combinacions
- pronoms febles
preposicions
adverbis
derivació
frases fetes
confusions

conjugació del verb escapolir-se

verb III -a conjugació
verb conjugat com servir

indicatiu

present m'escapoleixo t'escapoleixes s'escapoleix ens escapolim us escapoliu s'escapoleixen	perfet m'he escapolit t'has escapolit s'ha escapolit ens hem escapolit us heu escapolit s'han escapolit	imperfet m'escapolia t'escapolies s'escapolia ens escapolíem us escapolíeu s'escapolien	plusquamperfet m'havia escapolit t'havies escapolit s'havia escapolit ens havíem escapolit us havíeu escapolit s'havien escapolit
passat simple m'escapolí t'escapolires s'escapolí ens escapolírem us escapolíreu s'escapoliren	passat anterior m'haguí escapolit t'hagueres escapolit s'hagué escapolit ens haguérem escapolit us haguéreu escapolit s'hagueren escapolit	passat perifràstic em vaig escapolir et vas escapolir es va escapolir ens vam escapolir us vau escapolir es van escapolir	passat anterior perifràstic em vaig haver escapolit et vas haver escapolit es va haver escapolit ens vam haver escapolit us vau haver escapolit es van haver escapolit
futur m'escapoliré t'escapoliràs s'escapolirà ens escapolirem us escapolireu s'escapoliran	futur perfet m'hauré escapolit t'hauràs escapolit s'haurà escapolit ens haurem escapolit us haureu escapolit s'hauran escapolit

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

condicional
m'escapoliria
t'escapoliries
s'escapoliria
ens escapoliríem
us escapoliríeu
s'escapolirien

condicional perfet
m'hauria escapolit
t'hauries escapolit
s'hauria escapolit
ens hauríem escapolit
us hauríeu escapolit
s'haurien escapolit

condicional
perfet [2]
m'haguera escapolit
t'hagueres escapolit
s'haguera escapolit
ens haguérem escapolit
us haguéreu escapolit
s'hagueren escapolit

subjuntiu

present
m'escapoleixi
t'escapoleixis
s'escapoleixi
ens escapolim
us escapoliu
s'escapoleixin

imperfet
m'escapolís
t'escapolissis
s'escapolís
ens escapolíssim
us escapolíssiu
s'escapolissin

perfet
m'hagi escapolit
t'hagis escapolit
s'hagi escapolit
ens hàgim escapolit
us hàgiu escapolit
s'hagin escapolit

plusquamperfet
m'hagués escapolit
t'haguessis escapolit
s'hagués escapolit
ens haguéssim escapolit
us haguéssiu escapolit
s'haguessin escapolit

imperatiu formes no personals

imperatiu
—
t'escapoleix
s'escapoleixi
ens escapolim
us escapoliu
s'escapoleixin

infinitiu
Present: escapolir-se
Perfet: haver-se escapolit

gerundi
Present: escapolint
Perfet: havent-se escapolit

participi
escapolit
escapolida
escapolits
escapolides