» ortografia
» fonètica
» noms
- masculí - femení
- singular - plural
» verbs
» adjectius
- masculí-femení
- el plural dels adj.
» articles
- l'article definit
- l'article indefinit
» pronoms
- combinacions
- pronoms febles
preposicions
adverbis
derivació
frases fetes
confusions

conjugació del verb encongir-se

verb III -a conjugació
verb conjugat com servir

indicatiu

present m'encongeixo t'encongeixes s'encongeix ens encongim us encongiu s'encongeixen	perfet m'he encongit t'has encongit s'ha encongit ens hem encongit us heu encongit s'han encongit	imperfet m'encongia t'encongies s'encongia ens encongíem us encongíeu s'encongien	plusquamperfet m'havia encongit t'havies encongit s'havia encongit ens havíem encongit us havíeu encongit s'havien encongit
passat simple m'encongí t'encongires s'encongí ens encongírem us encongíreu s'encongiren	passat anterior m'haguí encongit t'hagueres encongit s'hagué encongit ens haguérem encongit us haguéreu encongit s'hagueren encongit	passat perifràstic em vaig encongir et vas encongir es va encongir ens vam encongir us vau encongir es van encongir	passat anterior perifràstic em vaig haver encongit et vas haver encongit es va haver encongit ens vam haver encongit us vau haver encongit es van haver encongit
futur m'encongiré t'encongiràs s'encongirà ens encongirem us encongireu s'encongiran	futur perfet m'hauré encongit t'hauràs encongit s'haurà encongit ens haurem encongit us haureu encongit s'hauran encongit

condicional (els temps condicionals es consideren temps de l'indicatiu)

condicional
m'encongiria
t'encongiries
s'encongiria
ens encongiríem
us encongiríeu
s'encongirien

condicional perfet
m'hauria encongit
t'hauries encongit
s'hauria encongit
ens hauríem encongit
us hauríeu encongit
s'haurien encongit

condicional
perfet [2]
m'haguera encongit
t'hagueres encongit
s'haguera encongit
ens haguérem encongit
us haguéreu encongit
s'hagueren encongit

subjuntiu

present
m'encongeixi
t'encongeixis
s'encongeixi
ens encongim
us encongiu
s'encongeixin

imperfet
m'encongís
t'encongissis
s'encongís
ens encongíssim
us encongíssiu
s'encongissin

perfet
m'hagi encongit
t'hagis encongit
s'hagi encongit
ens hàgim encongit
us hàgiu encongit
s'hagin encongit

plusquamperfet
m'hagués encongit
t'haguessis encongit
s'hagués encongit
ens haguéssim encongit
us haguéssiu encongit
s'haguessin encongit

imperatiu formes no personals

imperatiu
—
t'encongeix
s'encongeixi
ens encongim
us encongiu
s'encongeixin

infinitiu
Present: encongir-se
Perfet: haver-se encongit

gerundi
Present: encongint
Perfet: havent-se encongit

participi
encongit
encongida
encongits
encongides