Flexió de nombre
1 substantius variables: ▲
Els substantius variables són aquells que tenen una forma per al masculí i una per al femení.
Regla general: El plural es forma afegint una -s al singular: arbre -> arbres
• Els substantius acabats en -a, -e àtones formen el plural amb -es.
dia -> dies
Observació: Aquest fet pot provocar en alguns mots un canvi ortogràfic:
| c -> qu | vaca - vaques | j -> g | taronja - taronges |
| ç -> c | caça - caces | gu -> gü | aigua - aigües |
| g -> gu | piga - pigues | qu -> qü | pasqua - pasqües |
• Els noms acabats en vocal tònica afegeixen una -n abans del sufix plural:
pi -> pins
Hi ha, però, alguns noms que no segueixen aquesta regla:
- noms de lletres: les as, les bes...
- noms de les notes musicals: els dos, els res...
- partícules gramaticals usades com a noms: els perquès, els peròs...
- altres noms:
• Noms masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural en -os:
pis -> pisos
Atenció! Dupliquen la essa:
Noms que només afegeixen -s en el plural:
• Noms acabats en -sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma de plural, en -s o -os:
bosc -> boscs/boscos
2 substantius invariables: ▲
•Hi ha mots que s'escriuen igual en singular que en plural.
llapis - llapis
Les dies de la setmana: el/els: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres
però: el dissabte - els dissabtes, el diumenge - els diumenges.
Mots plans o esdrúixols acabats en -is, -us àtons: cactus, fetus, ficus, focus, globus, lapsus, llapis, pelvis, ritus, tipus, virus
Altres: albatros, alferes, ananàs, bíceps, bis, càries, fons, la pols, pus, temps, la tos
• Noms que s'usen en plural per referir-se a una unitat.
els afores, les calces...
