enllaç cap a la nova Enxaneta

el gerundi i el participi

1 el participi:

• gramaticalment equivalent a un adjectiu, moltes vegades, és la forma que apareix en la major part dels temps compostos.
• Es caracteritza, com l'adjectiu, per tenir flexió nominal (de gènere i nombre): aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes.
Concorda amb el complement directe en el cas que aquest vagi expressat per un pronom definit: el, la, els i les (l'he sentida, els he portats, les he escrites).

 

1.1. Els verbs acabats en -ndre fan el participi en -ès

aprendre -> après, dependre -> depès ...

  • aprendre -> après
  • dependre -> depès
  • desprendre -> desprès
  • distendre -> distès
  • encendre -> encès
  • entendre -> entès
  • ofendre -> ofès
  • pretendre -> pretès
  • suspendre -> suspès

Però:

  • confondre -> confós
  • descompondre -> descompost
  • difondre -> difós
  • fondre -> fos
  • pondre -> post
  • prendre -> pres
  • respondre -> respost
  • romandre -> romàs
  • vendre -> venut

 

1.2. Els verbs acabats en -ldre fan el participi en -olt o -ut

absoldre -> absolt, dissoldre -> dissolt ...

  • absoldre -> absolt
  • dissoldre -> dissolt
  • moldre -> mòlt
  • resoldre -> resolt
  • caldre -> calgut
  • doldre -> dolgut

 

1.3. Els verbs acabats en -èixer fan el participi en -ut velaritzat

aparèixer -> aparegut, beure -> begut ...

  • aparèixer -> aparegut
  • beure -> begut
  • comparèixer -> comparegut
  • desaparèixer -> desaparegut
  • parèixer -> paregut
  • reaparèixer -> reaparegut

Però: merèixer -> merescut

 

1.4. Els verbs acabats en -ler fan el participi en -ut velaritzat

soler -> solgut, valer ->valgut, voler ->volgut

 

1.5. Altres participis irregulars

aparèixer -> aparegut, beure -> begut ...

 

  • 2a conjugació
  •  
  • batre -> batut
  • beure -> begut
  • caure -> caigut
  • cloure -> clos
  • córrer -> corregut
  • coure -> cogut/cuit
  • creure -> cregut
  • descloure -> desclòs
  • dir -> dit
  • dur -> dut
  • empènyer -> empès
  • escriure -> escrit
  • estrènyer -> estret
  • fer -> fet
  • haver -> hagut
  • jeure -> jagut
  • ometre -> omès
  • pertànyer -> pertanyut/pertangut
  • plànyer -> planyut/plangut
  • plaure -> plagut
  • 3a conjugació
  •  
  • cobrir -> cobert
  • complir -> complert
  • establir -> establert
  • imprimir -> imprès
  • morir -> mort
  • obrir -> obert
  • oferir -> ofert
  • omplir -> omplert
  • tenir -> tingut
  • poder -> pogut
  • restrènyer -> restret
  • riure -> rigut
  • tòrcer -> tort
  • treure -> tret
  • vèncer -> vençut
  • venir -> vingut
  • viure -> viscut

 

2 el gerundi:

• gramaticalment equivalent a un adverbi.

• és la forma utilitzada sovint per a expressar la durada o simultaneïtat amb altres accions.

1. El gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal.

  • Va entrar a la casa baixant per dins de la xemeneia
  • Treballant així, no acabarem mai.
  • Les sol·licituds s'han de presentar seguint el procés establert.

2. No pot expressar un fet que sigui conseqüència d'un altre, o que passa a continuació d'un altre.

  • Va caure de la moto trencant-se el braç.
  • Van anul·lar la reunió, convocant-la per a la setmana següent.
  • La comissió va estudiar el reglament, aprovant-lo tot seguit.

Aquesta forma verbal és part integrant, com a segon terme, de les perífrasis verbals:

1. Durativa: estar + gerundi (estan jugant a futbol)

2. Reiteratives:

  • anar + gerundi: ho va explicant.
  • seguir + gerundi: ho segueix explicant.
  • continuar + gerundi: ho continua explicant.

• El gerundi té també una forma composta: havent sortit.